divendres, 24 d’agost del 2012

INTERINS, ENS EN ANEM AL CARRER !!!



Dimarts venia al diari Levante una noticia a la que es parlava de que el Consell estava plantejant-se acomiadar al personal interí de la Generalitat. S’ha représ la intenció d’acomiadar  fins a un 25 % del personal temporal de la Generalitat, tal i com es disposa al Drecete LLei 1/2012.


Aprofitant que fa pocs dies va eixir a la llum la intenció del govern de María Dolores De Cospedal d’acomiadar al 80 % d’interins, percentatge que s’ha reduït al 43 %, el govern valencià ha tardat poques hores a fer pública la seua intenció de fer el mateix.


Així les coses amics interins, pensem fer alguna cosa? Ens pensem mobilitzar? Pensem protestar? O dóna igual, que facen el que vullguen i nosaltres direm allò de “si no val per a res”. No sé vosaltres, però jo no vaig a deixar de protestar i de reclamar els meus drets, per què el que están fent és indignant.



P. 

dijous, 2 d’agost del 2012

CONCENTRACIONS DEL DIJOUS I MES D'AGOST

El mes d'agost és el mes de vacances per excel·lència, però atenció, no tot el món estem de vacances a l'agost. Els que estan de vacances estan de vacances ?  Però els que no ho estan?
 
Des de principis d'any hem anat creant distints espais de manifestació de les nostres reivindicacions, propostes i  queixes sobre les mesures posades en marxa per part dels governs estatals i autonòmics.Amb l'objectiu, diuen, de reduir els efectes de la crisi i els deutes acumulats per les distintes administracions. Assemblees, samarretes, enganxines, concentracions els dijous, repartimennt d'escrits infoormatius, concentracions més tall del carrer dels dijous, divendres de dol, unificació de distints centres en la reivindicació dels divendres de dol, creació d'un blog de les manifestacions on participem les treballadores i els treballadors de l'edifici de Baró de  Càrcer.

Qui i com ha fet possible que açò anara endavant? La resposta és ben senzilla: les treballadores i els treballadors que veiem com ens retallen en drets i ens augmenten en descrèdit i en enfrontament amb la resta de treballadors (que no són de l'Administració). Amb l'ajuda dels sindicats de vegades, i moltes altres amb la indiferència o l'oposició d'aquests.

Concretem açò: les samarretes: proposta no sindical, les assemblees: proposta conjunta amb demanda d'un major número per part dels treballadors, repartiment d'informació: elaboració sindical a proposta dels treballadors i altres a iniciativa sindical, concentració dels dijous: iniciativa sindical i manteniment per pressió dels treballadors (amb parades forçades en les festes de falles, pàsqua i mig mes de juny, divendres de dol: iniciativa dels treballadors i recolzament sindical després de dues setmanes (sota consigna estatal), unificació de la concentració de divendres de distints centres: proposta dels treballadors acceptada i posada en funcionament pels sindicats mesos després de l'assemblea.

Conclusió: els nostres sindicats que poden i saben fer les coses (passes a donar, contactes, possibilitats de difusió...) semblen actuar a remolc i "apropiar-se" de les iniciatives que tenen èxit i "col·laborar" amb la mort d'aquelles que no són instrucció directa dels seus caps organitzatius tant a nivell personal com territorial.

Amenaces vel·lades de si no estem nosaltres no  funcionarà, no informació en els ascensors de les propostes que no plantejaven ells en les assemblees, indicacions que cal anar amb calma per que açò va per a temps, no informació en les assemblees de les desconvocatòries... formen part de les estratègies implementades pels sindicats al llarg dels mesos que portem de reivindicacions.

Unitat sindical? Mentida !! S'omplin la boca però a les assemblees no trien un portaveu. Cartells amb només alguns dels logos. Convocatòries pràcticament idèntiques però cadascuna feta per un sindicat. 

Així no podem anar endavant. Cal unitat  real i llançar propostes amb una força equivalent amb els retalls de drets i serveis que estem patint i que es preveu que s'apliquen, per a nosaltres i per als treballadors de les empreses privades.

Quan les posarem en marxa? Esperem que en acabar agost. Per que senyores i senyors, excepte que les cúpules de Madrid indiquen el contrari agost segueix sent un mes de vacances, i ara les vacances de moda són les vacances reivindicatives. 

Què t'ha paregut ? A mi m'entren ganes de... I a tu?



Comentario al artículo publicado hoy en PÚBLICO.

En un artículo publicado hoy día 2 de agosto, el PP recuerda a los funcionarios que no se puede criticar al Gobierno en horario laboral.. Este partido piensa que la formulación de críticas y opiniones sobre los recortes de Rajoy  NO son deberes que incumben a los empleados públicos

Yo me pregunto:

  •  ¿Quién recorta nuestros horarios y nuestros sueldos?
  •  ¿Quién presenta nuestros ERES?
  •  ¿Quién decide "robarnos" la paga de Navidad sin pensar que muchos la usamos no para comprar    reyes, ni gambas...sino para pagar nuestras facturas?
  •  ¿Quién nos llama "vagos"y "privilegiados?

¿Cómo tienen tan poco vergüenza de decir que no son deberes que nos incumban?

DIVENDRES DE DOL


Divendres passat, seguint amb la campanya dels DIVENDRES DE DOL, ens juntarem treballadors de les Conselleries de Justícia i Benestar Social, Educació, Formació i Ocupació, l’Institut Valencià de la Joventut (IVAJ), la Biblioteca Pública de València, el Ministeri d’Hisenda i de l’Ajuntament de València.

La iniciativa va ser tot un èxit. Ens juntàrem tots i vam fer un recorregut pel centre de València, fent parades a Baró de Càrcer 36, a la plaça de San Agustí i a la plaça de l’Ajuntament.

Ací vos deixe unes fotos de les protestes, en teniu més a la pestanya DIVENDRES DE DOL, i a la galeria d’imatges de la dreta.

Ànim, hem de continuar en la lluita.






P.